"La casa de María", de Paco Navarrete

La casa de María és el motiu d'aquest projecte. María és la meva sogra, la gran de sis germans, nascuda a Caldes de Montbui al 1935. Així, la guerra civil va marcar la seva infància, amb tot el que va comportar. Així, la postguerra va construir el seu caràcter, la seva manera de fer, les seva empenta per sobreviure a la duresa dels anys següents. 

Tot aquest món interior, totes aquelles experiències viscudes en la pròpia pell va ser capaç de traslladar-les al món exterior, sense pretensions. Senzillament casa seva es va convertir en la representació de tot el que tenia dins. 

És una generació invisible. Una generació condemnada a l'oblit. Serveixi aquest projecte per a què no sigui així. 

Paco Navarrete

La fotografia sempre ha format part de mi, sempre la he utilitzat com a llenguatge per a poder expressar tot allò que passa dins meu. Va ser especialment important, i allà és on marco l'inici de la meva relació amb la fotografia, al voltant de l'any 2000 quan passo una època gris. Una època negra. D'aquell pou aconsegueixo sortir temps després i el que més m'ajuda és la fotografia. Així, començo a recopilar material, fer col·leccions amb títol i a (continuar) expressant tot allò que em movia. 

La primera exposició que vaig fer va ser "Mientras la piedra" a la meva terra natal, a Íllora (Granada, 2013). Amb aquell projecte vaig poder captar els paisatges de la meva primera infància. 

Posteriorment, la meva terra d'acollida i que sento meva, em va permetre viure un any meravellós i poder mostrar en tres ocasions la meva feina. Vaig poder exposar "Huellas rotas; los paisajes no vividos" (Parets i Mollet del Vallès, 2016) i "Llocs amb ànima" (Mollet del Vallès, 2016).