L’exposició comença amb un espai on, amb el mapa de la Mediterrània de fons, és ple de cites de pensadors que ens conviden a reflexionar abans d’iniciar pròpiament la visita al museu.
“L’home és la mesura de totes les coses.”
Protàgores (segle IV aC)
En aquest apartat es presenten els paisatges existents en el territori del Montgrí i del Baix Ter: les illes Medes, la plana, el riu, el massís del Montgrí... entesos com a elements que pertanyen al paisatge cultural mediterrani. Els sons del mar, del vent, del riu es corresponen amb elements vinculats a la natura.
A poc a poc, el visitant copsa com als sons de la natura s’hi sumen els sons humans. La veu, el cos i la utilització quotidiana de diversos materials permeten la comunicació de les persones: la percussió de les pedres, el foc, les cançons… que ens manifesten la incorporació de la cultura en un entorn on abans només hi havia sons naturals.
El punt culminant d’aquest àmbit es troba en el mòdul fills d’un mateix mar on es pot comprovar que els homes i les dones d’avui som el resultat d’uns intercanvis culturals ininterromputs… avui paraules com moneda (fenicis), democràcia (grecs), urbanisme (romans) i brúixola (àrabs) són tan comunes que no ens adonem que són la suma d’una sèrie de cultures. La diversitat cultural és riquesa i enriquiment. Cal tenir una actitud dialogant amb el desconegut.
La música és un pretext excel·lent per mostrar els contactes i les relacions entre els pobles de la Mediterrània. Es canta a la feina i al llarg de la vida, des que naixem fins que morim, ens acompanya la música.
En aquest punt es parla de les músiques pròpies del territori, on la sardana té un paper predominant. Al museu es mostra la disposició d’una cobla interactiva que permet fer sonar els instruments i saber-ne els noms. La sardana és una música i dansa originària del Baix Ter i una més de les que existeixen a la Mediterrània
Avui, més que mai, l'espai mediterrani ha de superar les ombres i les pors que amenacen el seu esdevenidor i retrobar-se amb l'esperit obert i amable del Mare Nostrum.
En un mapa de l'espai mediterrani poden veure's i tocar-se diferents instruments populars de la Mediterrània. Entre ells s’observen moltes més semblances que diferències. El visitant també pot escoltar diferents enregistraments sonors de diferents cantautors i grups mediterranis.
El museu clou el seu discurs amb un audiovisual de reflexió amb imatges i música, creada especialment pel compositor Jordi Molina que mostra com l’espai mediterrani té encara ferides per curar: el conflicte dels Balcans, el conflicte araboisraelià, que causa víctimes a diari, les precàries migracions sud-nord. Serà possible trobar una solució de pau que permeti a tots els pobles viure en llibertat?
Podem ser un gra de sorra per afavorir el diàleg i l’entesa. Si ho aconseguim, encara que sigui només amb un gra de sorra, el resultat haurà valgut la pena!