Organitza: Museu de la Mediterrània
Col·labora: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona
Podem seguir explicant la història de la humanitat igual que fa vint anys? La resposta és clara: No.
En els últims anys, la investigació i els estudis arqueològics i històrics amb perspectiva de gènere han permès identificar i revisar discursos de les societats del passat carregats de prejudicis, estereotipats i androcèntrics. Aquests relats de la història de la humanitat, sovint sense fonaments científics, ens han acompanyat durant massa temps i encara tenim el perill de repetir-los si no s'aplica una mirada crítica i conscient a la narrativa present en exposicions o en la creació i dinamització d'activitats educatives i de difusió del patrimoni cultural. També han permès desgranar i revisar aquests relats tradicionals i han posat el focus en la construcció del gènere, en les desigualtats socials i en les relacions de poder que han travessat la història de la humanitat i que l'han escrit.
Com a educadores culturals que treballem en l'àmbit de l'arqueologia i la història, som conscients de l'arrelament de discursos estereotipats i androcèntrics que es repeteixen de manera inconscient des de fa dècades. Des de la nostra feina cal vetllar perquè la perspectiva de gènere es faci evident en la narrativa que trobem als espais expositius i en la creació i dinamització d'activitats educatives i culturals. Aquest fet passa per treballar de manera conscient el llenguatge que emprem, les imatges que mostrem, el material que utilitzem i on centrem la mirada quan descobrim les societats del passat.
Alba Solés i Cristina Bisbal són arqueòlogues de l’associació Atzagaia, formada per arqueòlegs i arqueòlogues amb gairebé vint anys d'història. Els seus membres combinen els projectes d'investigació arqueològica amb la divulgació del coneixement científic. I aquesta missió es porta a terme a través de propostes pedagògiques que abasten diferents moments històrics.