Del castell de Torroella al palau de Masó. Una anàlisi a través de l’arqueologia

V Desenterrant l'Empordà

Finalitzat
dijous, 22 de febrer | 19:00 h

Organitza: Museu de la Mediterrània

Col·labora: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona

Compartir

Amb motiu del projecte de reforma arquitectònica i d’ampliació de l’Hotel Palau lo Mirador, des de l’any 2015 s’han realitzat diversos estudis arqueològics de l’espai on s’ubicava l’antic castell de Torroella. Si bé alguns investigadors han aprofundit sobre la història del lloc a través de la documentació que es conserva, la recerca arqueològica està aportant interessants novetats respecte de l’evolució urbana de lloc. Una darrera anàlisi de l’edifici que ocupa el solar del castell altmedieval, i del seu entorn, des de la pràctica i els coneixements que utilitza l’arqueologia, ha proporcionat informació sobre les fases cronohistòriques del recinte i el seu edifici principal. Materials constructius, tipus de paraments i detalls arquitectònics són objecte de revisió sota una altra mirada.

Anna Maria Puig és doctora per la Universitat de Girona des de l’any 2006, havent-se llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1986. També és Màster en Museografia Didàctica per la Universitat de Barcelona (2006). Té experiència, des de l’any 1987, en la direcció d’excavacions arqueològiques realitzades en diferents jaciments i elements patrimonials del territori. Entre els més rellevants, el monestir de Sant Pere de Rodes, el poble medieval i església de Santa Creu de Rodes, el poblat fortificat del Puig Rom de Roses i la Ciutadella de Roses. En aquest darrer jaciment va exercir de tècnica arqueòloga conservadora del patrimoni municipal, i directora del museu, entre els anys 2008 i 2011. També té experiència en el camp del muntatge d’exposicions, senyalització de jaciments i de circuits de visita, així com en la definició d’usos i aprofitament turístic dels mateixos. Des del 2018, dirigeix el projecte de recerca arqueològica sobre Castelló d’Empúries i la població a l’entorn del desaparegut estany de Castelló, que ha proporcionat importants novetats sobre l’ocupació del lloc des del segle II aC fins època moderna. És presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, amb seu a Figueres, des de l’any 2015.

Dijous
22
feb