Posidònia, de Carles Bros

La posidònia és una de les plantes més importants de la Mediterrània. Al contrari del que molta gent pensa, no és una alga, sinó una planta amb arrels, amb tija, que fa una flor i dona un fruit. Una espècie endèmica de la mar Mediterrània la presència de la qual és símptoma d'aigües netes. Malauradament, també és una de les plantes més amenaçades de la nostra mar. Feble, necessitada de llum, atacada per la contaminació i les algues invasores, amenaçada pels esports nàutics i la pesca més agressiva, la posidònia és vital per a l'ecosistema litoral de casa nostra i hem de valorar-la com cal.

El biòleg i artista Ernst Haeckel, a qui es considera el creador del terme ecologia el 1869, va deixar escrit que un dels seus primers objectius quan dibuixava era permetre que el major nombre de persones “tingués accés als meravellosos tresors de bellesa enterrats als fons dels mars o visibles només a través del microscopi”. Constatava que l’art obre portes i camins de vegades insospitats.

Carles Bros, artista que ha fet de la mar i de la defensa de la pesca tradicional el seu hàbitat creatiu, ha trobat en la posidònia un d’aquests tresors. Aquesta planta aquàtica tan carregada d’història i de llegendes com desconeguda, és la protagonista de la seva exposició al Museu de la Mediterrània, on dona nova vida a la posidònia, la transforma en pigment, en collage, en coure. Li dona plasticitat i moviment i la converteix en un objecte artístic a partir de diferents escultures i pintures.

L'exposició compta amb un conjunt d'escultures que representen la planta submergida per una banda, i les formes que adopten les fulles seques de la planta quan son convertides en esferes per l’acció de les onades per una altra. La primera escultura és una obra suau, àgil i volàtil, i delicada com al planta al fons del mar. La segona és un conjunt d'escultures en forma d'esferes realitzades amb materials reciclats, filferros de coure i de ferro en desús. Esferes amb transparències i contrastos fruit dels filferros corbats a mà que evoquen un moviment suau i harmoniós.

Les escultures es complementen amb diverses obres, pintures i collages, que mostren les diferents etapes de la vida de la posidònia, i tot l’ecosistema marí d’espècies a qui dona protecció.

Carles Bros, l’artista

Carles Bros (Terrassa, 1956), fotògraf, pintor i escultor, s’inicia en el mon artístic de ben petit quan estudia i treballa amb la seva mare Joaquima Solanes, artista-pintora. La seva formació acadèmica la va realitzar a la Universitat de Girona i al Reial Cercle Artístic de Barcelona, on es va formar en estudis de comissariat i gestió cultural. Ha efectuat més de 150 exposicions individuals a Europa i Àsia i és convidat a exposar per governs de diferents països i per institucions i museus. Des de 2010, Carles Bros ha estat l'impulsor, director i comissari de la mostra d’art contemporani «Festival Tramuntanaart».

L'any 2012 va rebre la Medalla de la Pesca Catalana de la Generalitat de Catalunya en agraïment a la defensa, per tot el món, de la pesca sostenible a Catalunya. També és posseïdor del Premi de Pintura Jove de la Sala Parés (Barcelona), del Primer Premi Begur i del Primer Premi La Cellera de Ter.

Persona inquieta i artista compromès, s’identifica amb una obra d’alt valor didàctic que adverteix de la necessitat de preservar la fauna marina i alerta de la contaminació de la Mediterrània.

El Museu de la Mediterrània i la sostenibilitat. «Posidònia» és una exposició amb la qual el Museu de la Mediterrània treballa en consonància al que es va aprovar al Pla Estratègic 2021 – 2025. En ell s’exposa que una part de la missió del Museu és sumar-se, amb les seves accions, als esforços per combatre l’emergència climàtica i ecològica i impulsar els objectius de desenvolupament sostenible.

En aquesta ocasió, a través de l’expressió artística, el Museu de la Mediterrània avança en la línia marcada pels Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS2030).

«Posidònia» és una exposició que es vol reivindicar com una oportunitat per apropar aquesta planta a la societat i alertar sobre el greu perill en què es troba, així com de les múltiples amenaces que pateix la nostra mar en general.