–oo–, d'Enric Farrés

La proposta –o̅o̅– d’Enric Farrés Duran, emmarcada dins el cicle Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies, interroga les formes i el relat que articula l’exposició permanent del Museu de la Mediterrània a través d’una escultura, un video i una performance que es despleguen a l’Espai Montgrí, a l’exposició permanent del museu i a la cova paleolítica del Cau del Duc.

"El símbol –o̅o̅– és impronunciable, no sabem ni com es diu ni què significa. Tampoc sabem com parlaven les persones que vivien al Cau del Duc fa tres-cents mil anys ni si portaven perruca. La versió que sona és extremadament anterior a l'original: el grup The Neanderthals versionant Across the universe dels Beatles. L'escriptor Anthony Burgess es va inventar un argot específic que utilitzaven un grup d'amics amants de l'ultraviolencia i Beethoven a La Naranja Mecánica i també es va inventar la manera de xerrar de les tribus –algunes caníbals– de En busca del fuego. Hiperrealisme ficcional a través del guió cinematogràfic, sons guturals pre-lingüístics on el to, el ritme i el timbre construeixen el sentit, com a l'òpera. La il·lusió de conèixer el codi –tu ja m'entens–, a força d'anar repetint allò que ja coneixem. Explicar-nos-ho de tal manera que causa i efecte funcionin a la perfecció, l'accessibilitat és una màquina ben engreixada que no falla, que obeeix a les nostres expectatives, que evita a tot preu la frustració de no saber què passa. A Pastoralia, Geroge Saunders situa l'acció en un parc temàtic prehistòric. Els visitants ocasionals observen a través d'un forat què passa dins la gruta: mentre un fa veure que menja insectes, l'altre encén el foc amb l'esca del pecat, que, de fet, és un bolet de foc, en serio." (Enric Farrés Duran)

Enric Farrés