Exposició d'Enric Farrés

La proposta –o̅o̅– d’Enric Farrés Duran, emmarcada dins el cicle Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies, interroga les formes i el relat que articula l’exposició permanent del Museu de la Mediterrània a través d’una escultura, un video i una performance que es despleguen a l’Espai Montgrí, a l’exposició permanent del museu i a la cova paleolítica del Cau del Duc.

"El símbol –o̅o̅– és impronunciable, no sabem ni com es diu ni què significa. Tampoc sabem com parlaven les persones que vivien al Cau del Duc fa tres-cents mil anys ni si portaven perruca. La versió que sona és extremadament anterior a l'original: el grup The Neanderthals versionant Across the universe dels Beatles. L'escriptor Anthony Burgess es va inventar un argot específic que utilitzaven un grup d'amics amants de l'ultraviolencia i Beethoven a La Naranja Mecánica i també es va inventar la manera de xerrar de les tribus –algunes caníbals– de En busca del fuego. Hiperrealisme ficcional a través del guió cinematogràfic, sons guturals pre-lingüístics on el to, el ritme i el timbre construeixen el sentit, com a l'òpera. La il·lusió de conèixer el codi –tu ja m'entens–, a força d'anar repetint allò que ja coneixem. Explicar-nos-ho de tal manera que causa i efecte funcionin a la perfecció, l'accessibilitat és una màquina ben engreixada que no falla, que obeeix a les nostres expectatives, que evita a tot preu la frustració de no saber què passa. A Pastoralia, Geroge Saunders situa l'acció en un parc temàtic prehistòric. Els visitants ocasionals observen a través d'un forat què passa dins la gruta: mentre un fa veure que menja insectes, l'altre encén el foc amb l'esca del pecat, que, de fet, és un bolet de foc, en serio." (Enric Farrés Duran)

Enric Farrés Duran (Palafrugell, 1983) és Graduat en Arts i Disseny per l’Escola Massana, Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Màster en Producció i Investigació Artística per aquesta mateixa universitat. Enric Farrés Duran és un narrador d’històries, històries en les quals la realitat i la ficció s’acaben trobant i modificant. El seu treball s’articula a partir d’investigacions, coincidències i trobades fortuïtes i de la possibilitat de realitzar connexions entre diferents llocs, objectes i circumstàncies. Farrés Duran crea narratives que revelen relacions amagades i inesperades, que de vegades impliquen temps i llocs diferents. El relat –narrat i escrit– juga un paper essencial en aquests processos, i les informacions que aporta són essencials per a poder apropar-nos al procés i a les connexions que estableix. Els seus projectes es formalitzen en objectes, instal·lacions, recorreguts comentats, visites guiades, llibres i vídeos.

Al llarg de la seva trajectòria, ha realitzat exposicions individuals al MACBA (Mostreig #4. Coses que passen, 2021), a la Galeria NoguerasBlanchard (Empezar por el medio, 2018), al Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona (Res és meu, 2018), a la Galeria Bombon Projects (Una cosa a fondo que probablemente no existe, 2018), al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (Biblioteca sin títulos, 2017) o a la Fundació Suñol (El viatge frustrat, 2017), entre d’altres. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives en centres d’art, museus i galeries d’arreu del món.