"A on anirem els diumenges?" d'Irena Visa

Partint de l’encàrrec de treballar qüestions relacionades amb l’especificitat del Museu de la Mediterrània, Irena Visa (Banyoles, 1985) s’aproxima a l’arxiu fotogràfic que actualment custodia el Centre de Documentació del Museu. Així, la instal·lació a través de la qual es materialitza la seva proposta, posa en joc diverses imatges històriques de Torroella per activar una reflexió al voltant de qüestions com què és el que considerem rellevant de ser conservat? Quin poder de representació tenen les imatges? Quines narratives permeten articular?

A on anirem els diumenges? l’artista s'interroga sobre la iconicitat pròpia de les imatges. La pràctica artística d’Irena Visa gira majoritàriament al voltant dels relats que es creen a partir de l’experiència, la memòria i la imaginació, tot i que en els seus treballs més recents també s’evidencia la voluntat de reflexionar sobre quins són els mecanismes que legitimen certs objectes o elements i els relats que deriven d’aquests processos de legitimació.

A A on anirem els diumenges? totes aquestes qüestions són posades en joc mitjançant la presentació de quatre composicions configurades a partir de la combinació i de la relació d’una sèrie d’imatges que atenen tant a moments concrets de la història del municipi com a referències més anecdòtiques o personals. En aquest exercici de desplaçament, els conjunts d’imatges prenen nous significats i permeten activar reflexions al voltant de qüestions com què és el que considerem rellevant com a societat de ser conservat i què no, quin poder de representació tenen les imatges i quines narratives o relats permeten articular.

IRENA VISA (Banyoles, 1985) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estudiat Arts Aplicades a l’Escultura a l’Escola La Llotja, i ha finalitzat el Màster en Producció i Recerca artística de la Universitat de Barcelona en la línia d’ investigació. La seva obra gira al voltant dels relats que es creen a partir de la imaginació, la memòria i l’experiència. Els seus projectes generen una documentació a partir d’aquests tres conceptes per visibilitzar-los. La seva obra s’ha pogut veure a Sala d’Art Jove, a la Fundació Miró, a l’espai Bòlit, a la Galeria dels Àngels, al Centre d’Art Santa Mónica, al MAC Mataró o la Casa de Cultura de Girona, entre d’altres. L’any 2020 va rebre la beca de creació Guasch Coranty i va ser finalista del Premis Miquel Casablancas 2020. Durant el 2021, ha guanyat la biennal d’Art Cesc Bas de Mollet del Vallès i està treballant per a un projecte site-specific al Museu de la Arqueològic de Banyoles. També està co-escrivint la dramatúrgia de l’obra “Ciutat dormitori”, produïda pel Teatre Lliure.

Cicle Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies

El cicle aposta pel desplegament d’un seguit de propostes de producció pròpia que centren l’atenció en l’especificitat del mateix museu i que parteixen o posen en joc part dels seus fons i del seu arxiu documental.

El projecte neix amb la voluntat d’establir una certa continuïtat argumental entre l’objecte d’estudi del museu i la sala dedicada a la difusió de les pràctiques artístiques contemporànies, teixint uns vincles més estables i activant un joc de ressonàncies entre ambdós espais.

Fins al moment, el cicle ha comptat amb les propostes Les arecàcies de l’artista Marta Negre (Santa Coloma de Farners, 1975) -en la qual l’artista partia de la història del mateix edifici que actualment és seu del Museu de la Mediterrània- i La gènesi del fer de Pep Aymerich (Sarrià de Ter, 1962) -que plantejava una reflexió al voltant de l’acció transformadora de les eines en l’evolució humana a partir de la peça del Pic del Montgrí-.