«Les pedres i la seva màgia» d'Agustí Fernández

Agustí Fernández ens proposa a l'exposició «Les pedres i la seva màgia» acostar-nos a la seva mirada, que sempre ha estat lligada a l'art. Tot i haver realitzat tot tipus d'imatges, si hi ha una cosa que l'atrau per sobre de totes és la natura, que considera art en estat pur. 

En aquesta assegura que hi podem trobar infinitat de pedres de mides, formes, colors, components minerals diferents, però que també n'hi ha que ell anomena "més especials, màgiques". Així ho creien fa milers d'anys els éssers humans que les van transportar a centenars de quilòmetres per agrupar-les cerimoniosament, aixecant-les i assentant-les verticalment tot i la seva colossal mesura i pes.

Gairebé sempre formant cercles, perquè se suposa que tenien una finalitat mística de connexió amb les estrelles i les seves constel·lacions. Amb aquests temples sembla que podien predir, ara fa més de 8.000 anys, eclipsis, solsticis i altres coses que segurament desconeixem.

Agustí Fernández en aquesta exposició ens trasllada al recull d'imatges que ha fet aquests últims 25 anys, tant en analògic com en digital, d'alguns d'aquests llocs màgics i d'energia tel·lúrica del món Celta, on està convençut que no va ser per casualitat que s'hi van erigir aquests temples de pedra.

El fotògraf confessa que a Stonehenge, Avebury, Carnac, Callanish... les pedres van aconseguir atrapar-lo i fer-lo sentir que tant el lloc com aquelles pedres eren màgics.

Més sobre  l'autor...

Agustí comença en el món de la fotografia als 8 anys i, tot i que, l'han apassionat totes les arts, finalment és la fotografia la que el condueix de un mer espectador passiu en la mirada, a ser un realitzador actiu que intenta captar amb la seva càmera el que passa davant meu. 

Segons Elliot Erwitt  "la fotografia és l'art de l'observació" i per Agustí Fernández és una part de la seva essència vital, ja que s'ha passat la vida realitzant tot tipus de fotografies, malgrat que la natura sempre ha estat el que l'ha atret més.

Professionalment va començar als 18 anys al laboratori fotogràfic de Barcelona "Carreras" on va aprendre la teoria de l'color i on va tenir el privilegi de veure i fins i tot positivar fotos de Pomés, Maspons, Forcano etc.

Als anys 70 va participar entre altres en la Biennal fotogràfica de Zadar a l'antiga “Yugoslavia” i va guanyar el segon premi en el trofeu "Folla do carballo" de Lugo.
El 1982 va fundar  amb el seu amic i fotògraf, Joan Tomàs, la galeria fotogràfica Primerplano en què durant cinc anys van realitzar exposicions de Manolo Laguillo, Carlos Bosc, Marta Povo, Pepe Encinas, Koldo Chamorro, Xavi Millán, Lucho Poirot, Luis Brito etc, van estar presents a la primera Primavera fotogràfica de Barcelona i van tenir l'honor d'organitzar la primera exposició de l'inoblidable Agustí Centelles a Barcelona.
El 2014 va co-fundar el laboratori i espai fotogràfic Visualkorner de Barcelona.

En 2019 va participar en Utopia Fotomarket  a Barcelona.

Darreres exposicions:

El 2013 "Harmonia Natural" a la galeria Mite de Barcelona
El 2015 "Natura" a Visualkorner de Barcelona
En 2016 "Harmonia Natural" a la Biennal fotogràfica d'Olot
En 2018 "La mirada a la ciutat" a la Biennal fotogràfica d'Olot