La Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis neix com a conseqüència de la llarga col·laboració entre la UdG i l’Ajuntament en l’estudi, restauració, gestió i difusió dels espais naturals del litoral del Baix Ter. El valor del patrimoni natural obliga a un coneixement en profunditat del territori i de les seves característiques ecològiques, sòcio-econòmiques i culturals, amb dos objectius bàsics: la conservació del patrimoni natural i el desenvolupament d’un model de gestió territorial sostenible en del marc d’aquests espais naturals.
El 14 de novembre de 2008, l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i la Universitat de Girona varen signar el conveni per a la creació de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis. Les Càtedres són les unitats mitjançant les quals la Universitat de Girona aprofundeix en diferents àmbits d'estudi i recerca, per transferir-los a la societat.
Està ubicada al Museu de la Mediterrània, centre que té entre les seves tasques la valoració, l’estimació, el coneixement i la recerca del nostre medi.
Els objectius
Promoure els estudis científics en l’àmbit de l’ecologia costanera mediterrània, en especial els orientats al coneixement dels ecosistemes i de les interrelacions entre els diferents tipus d’ecosistemes costaners, marins i continentals i en particular, els que tinguin relació amb el Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.
Coordinar i canalitzar tots aquells estudis de seguiment o projectes necessaris per portar a terme una correcta gestió d’aquests espais naturals.
Participar en la gestió dels espais naturals costaners mediterranis, assessorant de manera activa a les administracions responsables en la gestió, restauració i conservació d’aquests espais naturals.
Difondre i divulgar el coneixement del funcionament dels espais costaners mediterranis i de les seves característiques ecològiques.
Projectes
La càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis ha impulsat o seguit els diferents projectes:
2022-2025: Hidronet Baix Ter: estratègia de prevenció de les inundacions i foment de la biodiversitat aquàtica a partir de superfícies de laminació a la xarxa hídrica del curs baix del riu Ter.
2018-2023: Projecte PECT "Girona, regió sensible a l'aigua": pel control de l'estat ecològic de les masses d'aigua superficial del Baix Ter a partir d'actuacions innovadores de correcció i adaptació.
2014-2018: Projecte Life Pletera: per la restauració integral i definitiva del sistema de llacunes costaneres de la Pletera, amb la finalitat de recuperar-ne la funcionalitat ecològica, la qual actualment es veu alterada a conseqüència de la urbanització parcial de l’espai.
2010-2013. Projecte Life Riparia-Ter: per a la recuperació dels hàbitats riparis del riu Ter. Es tractava d’un projecte, el concessionari del qual era el Consorci Alba Ter, on la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis hi participava fent-ne el seguiment científic.
2005-2008. Projecte Life EmysTer: per a la recuperació de l’hàbitat d’amfibis i d’Emys orbicularis al Baix Ter.
1999-2003. Projecte Life Ter Vell-Pletera: per a la restauració i ordenació de les llacunes i sistemes costaners del Baix Ter.
Publicacions de la Càtedra
MONOGRAFIES RECERCA I TERRITORI
Recerca i Territori núm.12 - Butterfly and moths in l'Empordà and their response to global change. Constantí Stefanescu i Tristan Lafranchis (coordinators).
Recerca i Territori núm.10 - Gestió i restauració de llacunes costaneres mediterrànies a Europa. Xavier Quintana, Dani Boix, Stéphanie Gascón i Jordi Sala (coordinadors).
Recerca i Territori núm.8 - Restauració i gestió de sistemes dunars. Estudi de casos.Francesc Xavier Roig-Munar (coordinador).
Recerca i Territori núm.6 - El poblament vegetal i els hàbitats del massís del Montgrí, les illes Medes i la plana del Baix Ter de Lluís Vilar i Xavier Quintana (editors).
Recerca i Territori núm.4 - El fons marí de les illes Medes i el Montgrí : quatre dècades de recerca per a la conservació. Bernat Hereu i Xavier Quintana (editors).
Recerca i Territori núm.2 - El flux hidrològic de la plana litoral del Baix Ter. Evolució fluvial, caracterització hidrològica i pautes de gestió. Coordinació de la publicació Jordi Montaner.
BEQUES JOAN TORRÓ I CABRATOSA - Ciències naturals
Recerca i Territori núm. 14 - La conservació dels boscos de gorgònies a la reserva marina de les illes Medes davant el canvi climàtic: validació científica de la tècnica de poda de les branques mortes com a eina de gestió. Gerard Mas Jiménez, Eduard Serrano Gras i Rafel Coma Bau.
Recerca i Territori núm.13 - Cartografia musical del Montgrí: Casinos, cafès i societats recreatives del 1850 al 1950. Olga Taravilla Baquero.
Recerca i Territori núm.11 - Torroella contra el còlera: crònica de l'epidèmia de 1885. Daniel Fuentes Sánchez. L'anguila europea a la plana del Baix Ter: noves eines per a una gestió sostenible de la pesca d'angules. Lluís Zamora Hernández.
Recerca i Territori núm.9 - La diversitat liquènica del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter. Una eina per a l'avaluació d'impactes ambientals. Esteve Llop Vallverdú i Diana Muñiz Pérez.
Recerca i Territori núm.7 - Estudi prosopogràfic dels veïns de Torroella de Montgrí, 1298-1350. El Turó a la plana del Baix Ter - Situació actual d'una població relicta. Salvador Salvador, Quim Pou, Eloi Cruset i Xavier Llopart.
Recerca i Territori núm.5 - Avaluació de l’estat de les poblacions de peixos en els estuaris del Ter i Daró de Gerard Carmona et alt.
Recerca i Territori núm.3 - Estat de conservació de les nàiades al Baix Ter de Quim Pou et alt. Estudi de la població de dofí mular de Carla Àlvarez.
Recerca i Territori núm.1 - Avaluació de l'estat de conservació i propostes de gestió de la flora singular del massís del Montgrí i la plana del Baix Ter.
Papers del Montgrí núm.23 - Les inundacions als aiguamolls de l'Empordà i principals causes que les determinen. Mònica Martinoy i Josep Pascual. Restauració dels aiguamolls del Baix Ter: projecte LIFE.
Des de la Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis, conjuntament amb el Museu de la Mediterrània, es realitzen unes activitats de ciència ciutadana encaminades a realitzar estudis i seguiments de les poblacions de Fartet a les llacunes de la Pletera. Aquest seguiment, que vol ser anual, es va iniciar el setembre del 2021. La ciència ciutadana és la participació oberta del públic general en els processos i activitats de recerca. D’aquesta manera, s’implica la ciutadania en les tasques pròpies d'una investigació científica amb l'objectiu de compartir el mètode, la recollida de dades i els resultats amb un ampli espectre de la població.