Gerra de ceràmica reduïda

Nom de l’objecte: Gerra de ceràmica reduïda

Descripció de l’objecte:

Recipient ceràmic en forma de gerra d’una sola nansa ubicada en la banda contraria al vessador restituït. Aquests gerres eren utilitzades per servir líquids, com aigua o vi, a taula.

La restauració que ha patit la peça fa que sigui complicat poder definir correctament la tipologia ceràmica a la qual forma part. Un dels aspectes controvertits és el vessador afegit en la restauració, ja que no es conservava aquesta part de la boca de la gerra. Per aquests motius ens podem trobar davant dues tipologies ceràmiques: la ceràmica grisa monocroma o la ceràmica grisa emporitana.

La ceràmica grisa monocroma o grisa itàlica és una tipologia caracteritzada perla fabricació de gerres, sobretot les de vora trilobulada. Tot i que la zona de producció és a Itàlia és una ceràmica amb unes característiques que és copia en diversos tallers del mediterrani occidental, com el jaciment d’Empúries, entre d’altres. La cocció de la pasta és reduïda (sense oxigen en la cambra de cocció del forn ceràmic) i ofereix un color gris amb tonalitats blavoses. El nostre exemplar si forma part d’aquesta tipologia ceràmica va ser fabricada en tallers autòctons, segurament dels ubicats sota l’orbità emporitana. Aquesta ceràmica presenta una cronologia segle I dC.

La producció de la ceràmica grisa emporitana és d’època ibèrica. Porta el topònim d’emporitana ja que en el jaciment d’Empúries i el seu territori immediat és el centre productor d’aquesta ceràmica i, a través de les excavacions realitzades, es va reconèixer i catalogar. En la bibliografia també la trobem amb el nom de ceràmica grisa de la costa catalana ja que a mesura que s’han a anat localitzant en diversos jaciments arqueològics s’ha vist que es produïda arreu del territori que ocupaven els ibers en l’actual Catalunya. En les últimes investigacions se la considera ceràmica fina ibèrica, ja que els artesans ceramistes que la produïen eren ibers. La distribució d’aquest material ceràmic és d’àmbit local. Aquesta tipologia ceràmica és tradicionalment de color gris, color causat per una cocció sense oxigen, tot i que també hi ha peces de tons vermellosos amb les mateixes formes i característiques. Podia presentar diversos acabats com el brunyit, l’espatulat o l’engalba fina i grisa més fosca que el to de la pasta. Les formes més presents són gerres, gerretes, copes gots i bols. Atuells relacionats amb la vaixella de taula, més concretament per contenir diversos tipus de líquids. Aquesta ceràmica presenta una cronologia del segle IV aC al I aC.

La gerra forma part dels materials provinents del jaciment de la Torre Gran (Torroella de Montgrí) de cronologia clarament ibèrica i per aquest motiu ens decantem per catalogar aquesta peça dins la ceràmica fina grisa produïda per un centre productor iber. Aquest podria ubicar-se dins la de la zona d’influència de les ciutats ibers ubicades a l’Illa d’en Reixac o al Puig de Sant Andreu (Ullastret) o de la banda nord del Montgrí, és a dir, del territori emporità. La seva basta cronologia, quatre segles de presència, fa pensar que la seva qualitat era molt apreciada tant a nivell funcional com decoratiu pels ibers del territori. La troballa d’aquest tipus ceràmic en jaciments com la Torre Gran ens dona informació indirecte del comerç local i la moda en la vaixella de taula autòctona d’un moment històric concret.

Fitxa tècnica: