Ximbomba

Nom de l’objecte: Ximbomba

Descripció de l’objecte:

Instrument musical de la família dels membranòfons de fricció o de fregat indirecte, de vara simple o múltiple, fixa o mòbil. Aquest instrument presenta 3 parts: un recipient que actua com a caixa de ressonància, una membrana i un pal que produeixen el so quan vibren. En el nostre exemplar el recipient és una peça ceràmica, la membrana és de cuir i la vara és una canya. La membrana, tensada gràcies a unes cordes, col·locada a la boca de la ceràmica presenta un forat on hi va inserida la canya. La vibració de la membrana es produeix quan es frega rítmicament la canya amb la mà, preferiblement humitejada, amunt i avall. El so de la ximbomba és indeterminat, greu i monòton.

La simbomba té el seu origen en el continent Africà, concretament de l’actual zona del Congo. Arribar a la península Ibèrica entorn el segle XV, portada pels esclaus de la zona del Congo. El segle XVI els tercios de Flandes la van introduir en terres holandeses. Es creu que feien sonar la simbomba en els seus rituals associats al solstici d’hivern. Per aquest motiu, en terres peninsulars i europees se l’associa al període del Nadal. A les Illes Balears, en concret a Mallorca, s’utilitza entre la pagesia per acompanyar les cançons de fadrinalla, sobretot pels darrers dies, és a dir, durant el carnaval.

El nom de simbomba és l’utilitzat a Catalunya, ximbomba a Mallorca i Menorca, pandorga al País Valencià, etza-gor al País Basc i zambomba en castellà.

Fitxa tècnica: