Tenora

Nom de l’objecte: Tenora

Descripció de l’objecte:

Instrument musical de la família dels aeròfons de doble canya. La tenora presenta llengüeta doble i se la considera descendent de la xeremia. La xeremia va ser un instrument present a tot Europa des de l’edat mitjana fins al segle XVII. A partir d’aquest moment, la xeremia tenor va patir una evolució isolada a Catalunya fins esdevenir un dels instruments més representatius i protagonista en les sardanes.

La història de la tenora va de la mà de la noble cobla. En la segona meitat del segle XIX, Pep Ventura va introduir aquest instrument en la cobla, es va presentar el 1849 a Perpinyà de la mà d’Andreu Toron i Vaquer, constructor i músic rossellonès. A ell se li atribueix l’actual versió de la tenora. Toron era intèrpret de xeremies i altres instruments i, com el seu pare, era constructor d’instruments tradicionals. Aquests fets, juntament amb l’afegit que Ventura era un gran intèrpret de tenora, podria ser una de les raons del paper solista que se li reserva dins la formació.

La tenora té uns 85 cm de llargada repartits en 5 peces: la inxa, el tudell, el cos superior, el cos inferior i la campana. Posseeix 13 claus, similars a les de l’oboè, perquè el músic pugui interpretar diferents notes. La llargada, la campana de metall i el sistema de claus són les innovacions introduïdes per Toron. La campana, el tudell i els claus són peces de metall; la inxa és de canya i la resta de les peces són de fusta procedent del ginjoler, un arbust originari de Xina però que ha esdevingut autòcton de les costes mediterrànies.

Aquesta peça en qüestió la va construir el luthier figuerenc Joan Roca i Estany (7-12-1944), que va començar la seva activitat a partir de l’any 1978. Molt probablement aquesta tenora sigui dels primers anys de la dècada dels 80.

Fitxa tècnica: