Març 2025
Dijous 6 de març
Memòria fotogràfica
Suspès
10:30 h
Memòria fotogràfica
Documentem el fons d'imatges del Museu
Museu de la Mediterrània
Vas ceràmic | © Museu de la Mediterrània
Finalitzat
La Peça
Divulgació de peces del museu
Tastets del món clàssic
Finalitzat
19:00 h
Àrtemis i les plantes medicinals
Tastets del món clàssic a càrrec de Lina Vilamitjana...
Museu de la Mediterrània
Dilluns 10 de març Dijous 13 de març
Tastets del món clàssic
Finalitzat
19:00 h
Atena i l'oli
Tastets del món clàssic a càrrec de Lina Vilamitjana...
Museu de la Mediterrània
Dijous 20 de març
Tastets del món clàssic
Finalitzat
19:00 h
Dionís i el vi
Tastets del món clàssic a càrrec de Lina Vilamitjana...
Museu de la Mediterrània
Dissabte 22 de març
Juguem al Museu
Finalitzat
Juguem al Museu
Espai familiar de joc lliure
Museu de la Mediterrània
Dilluns 24 de març
Animals... visibles i invisibles | © Mar Serinyà
Finalitzat
ANIMALS... VISIBLES I INVISIBLES
Exposició temporal
Museu de la Mediterrània
Divendres 28 de març
Max Havart
Finalitzat
18:00 h
Max Havart. Una visió nord-catalana de la sardana i la cobla
Conferència a càrrec de Jaume Nonell. Cicle Fer de Músic
Museu de la Mediterrània
Dissabte 29 de març
"La casa de María", de Paco Navarrete
Exposició fotogràfica
Museu de la Mediterrània

Tenora

Fons instruments musicals

Nom de l’objecte: Tenora

Descripció de l’objecte:

Instrument musical de la família dels aeròfons de doble canya. La tenora presenta llengüeta doble i se la considera descendent de la xeremia. La xeremia va ser un instrument present a tot Europa des de l’edat mitjana fins al segle XVII. A partir d’aquest moment, la xeremia tenor va patir una evolució isolada a Catalunya fins esdevenir un dels instruments més representatius i protagonista en les sardanes.

La història de la tenora va de la mà de la noble cobla. En la segona meitat del segle XIX, Pep Ventura va introduir aquest instrument en la cobla, es va presentar el 1849 a Perpinyà de la mà d’Andreu Toron i Vaquer, constructor i músic rossellonès. A ell se li atribueix l’actual versió de la tenora. Toron era intèrpret de xeremies i altres instruments i, com el seu pare, era constructor d’instruments tradicionals. Aquests fets, juntament amb l’afegit que Ventura era un gran intèrpret de tenora, podria ser una de les raons del paper solista que se li reserva dins la formació.

La tenora té uns 85 cm de llargada repartits en 5 peces: la inxa, el tudell, el cos superior, el cos inferior i la campana. Posseeix 13 claus, similars a les de l’oboè, perquè el músic pugui interpretar diferents notes. La llargada, la campana de metall i el sistema de claus són les innovacions introduïdes per Toron. La campana, el tudell i els claus són peces de metall; la inxa és de canya i la resta de les peces són de fusta procedent del ginjoler, un arbust originari de Xina però que ha esdevingut autòcton de les costes mediterrànies.

Aquesta peça en qüestió la va construir el luthier figuerenc Joan Roca i Estany (7-12-1944), que va començar la seva activitat a partir de l’any 1978. Molt probablement aquesta tenora sigui dels primers anys de la dècada dels 80.

Fitxa tècnica:

Nom de l’objecte

Tenora

Núm. Inventari

1250

Cronologia

Últim quart del segle XX

Dimensions

85,3 x 12,8 cm

Material i tècnica

Metall, canya i fusta de ginjoler

Procedència

Museu del Montgrí i del Baix Ter

Context d’ús

Instruments musicals

Data ingrés

2002

Font ingrés

Adquisició per a l’exposició permanent del museu

Ubicació

Exposició permanent del museu

Activitats relacionades:
Vas ceràmic | © Museu de la Mediterrània
Actual
La Peça
Divulgació de peces del museu
Del dj. 07.02.19 al dj. 04.12.25