Església de Santa Maria de La Tallada

Resum descriptiu i breu història de l'edifici

Segons testimonien les primeres referències del segle XIII, l’església de Santa Maria era, originalment, la capella del castell de la Tallada d’Empordà. Tot i aquestes notícies, l’església no apareix anomenada com a parròquia fins al 1691, quan encara és associada al castell.

Es tracta d’un monument característic del Romànic III (segles XIII-XIV) típic d’aquestes terres, amb volta apuntada, finestres de doble biaix i aparell de carreuada, però amb algunes particularitats com l’arc triomfal, que encara és de punt rodó, i la coexistència de dues formes de cornisa. L’edifici està construït amb carreus grans, de conglomerat, molt ben escairats i disposats en filades regulars i a trencajunts.

La portalada del frontis és de pedra calcària gris clar, que la fa destacar sobre la resta del conjunt. Aquesta portalada és de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis molt habitual a les comarques de l’Empordà i la Garrotxa. En el centre de la façana, hi ha una finestra de punt rodó i doble esqueixada. El mur de la façana no segueix la coberta sinó que manté la forma horitzontal. Sobre aquest mur, s’hi va construir un campanar de cadireta de dos arcs sobre pilastres rectangulars, i, a principis de segle XX, s’hi va incorporar un rellotge.

En el segle XVIII, es van adossar dues capelletes als murs laterals i una sagristia al nord. En aquest costat, també hi trobem una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt. L’absis és semicircular amb una sola finestra de doble biaix al centre, i amb la volta amb forma de quart d’esfera. A sobre, s’hi aixeca una torre —probablement del segle XVI—, amb carreus de conglomerat força mal escairats, que segurament formava part de la fortificació del castell. La nau és apuntada i seguida, i l’arc triomfal en degradació, de mig punt. En el mur de la capçalera hi ha una petita obertura cruciforme.

Totes aquestes característiques fan de Santa Maria de la Tallada un dels exemples d’església rural d’una sola nau més ben conservats al Baix Empordà.

• No hi ha un horari preestablert d'obertura al públic.
•  
• Tot i que l’espai no ha estat habilitat, la superfície planera de l’església en permet l’accessibilitat.

Bibliografia:

www.latallada.cat

www.poblesdecatalunya.cat

http://invarquit.cultura.gencat.cat/

Aspre i Pla (revista municipal)