Resum descriptiu
El castell-palau de Bellcaire, situat a la part alta del poble, és de planta quadrada. El conjunt presenta un pati central i un recinte exterior de murs atalussats que, circulant paral·lels a l'edifici, estaven defensats amb sis torres de planta circular, una a cada angle i dues més al centre dels murs nord i oest respectivament. La majoria d’elements defensius estan força malmesos, essent les torres dels angles sud-est i sud-oest les més ben conservades. Tota l'ala occidental és ocupada per un notable edifici, possiblement l’antiga sala major del castell, format per quatre arcs diafragmàtics apuntats que inicialment sostenien un enteixinat, substituït en època barroca per unes voltes de llunetes amb motllures de guix.
A la façana principal del palau, la façana meridional, hi ha dues portes adovellades i finestres coronelles gòtiques. D'aquest tipus d'obertures, en queden restes als murs del pati central i a la façana occidental. Al costat oriental sobresurt l'absis poligonal de la primitiva església del Castell-Palau, possiblement dedicada a Santa Maria. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta seguida de canó apuntat, capçada per un absis poligonal de cinc panys. La porta principal d'accés (n'hi ha dues més, una a cada mur lateral) connecta amb el pati i té tres arcs en degradació. Una filera de mènsules i una altra d'encaixos per damunt d'aquesta portada i per sota d'una finestra trífora poden indicar l'existència d'una habitació desapareguda, des d'on els comtes devien assistir als oficis litúrgics. A l'interior hi ha indicis de sepultures. Com tot el conjunt castral, s’ha de considerar aquesta església obra dels segles XIII i XIV. Posteriorment, potser amb el trasllat de la parròquia de l'església de Sant Joan (a l'extrem oriental del poble) a la sala major del palau entre els segles XVII i XVIII, hi foren fetes reformes.
Breu història de l'edifici i valor arquitectònic
Situat actualment al nucli de Bellcaire d’Empordà, el castell de Bellcaire fou edificat a finals del segle XIII. Documentat l’any 1289, fou bastit com a defensa amb motiu de les lluites i discòrdies entre el comte d’Empúries Ponç V i el rei Jaume II, que al seu torn feu construir el veí castell de Torroella de Montgrí i el d’Albons. Posteriorment, formà part de la baronia de Verges, per la qual cosa no revertí a la corona amb el comtat d’Empúries. Aquesta baronia va pertànyer des del 1418 als vescomtes de Rocabertí i a una línia d’aquest llinatge, la dels barons de Sant Mori. Més tard, passà als ducs de Cardona, i al 1587, la baronia fou incorporada a la corona. Al 1698, Bellcaire formava part de la batllia reial de Verges. Les guerres dels segles XV i XVI li van comportar nombrosos desperfectes. Actualment hi ha l’Ajuntament municipal i l’església parroquial.
Bibliografia:
J. Badia (1977) L’Arquitectura medieval de l’Empordà, Diputació de Girona: Girona.
J. Grau i E. Moix (2012) Seguiment i excavació al castell de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà), Onzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, 445-447.
N. Colomeda (2016) Excavació a les torres sud del castell de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà), Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Banyoles, 337-340.
www.bellcaire.cat
www.poblesdecatalunya.cat
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1091272-granintervencio-a-les-dues-torres-del-castell-de-bellcaire.html
http://invarquit.cultura.gencat.cat/