Novembre 2017
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
week 44 1 2 3 4 5
week 45 6 7 8 9 10 11 12
week 46 13 14 15 16 17 18 19
week 47 20 21 22 23 24 25 26
week 48 27 28 29 30
Les vaques de llet, una activitat que ens deixa.
expovaqueswebEl Museu de la Mediterrània col·labora en l'exposició: "Les vaques de llet, una activitat que ens deixa", que s'inaugura divendres 25 de novembre a les 20h a la Capella de Sant Antoni i podrà visitar-se fins el 12 de desembre.

El títol de la mostra remet al fet que aviat tancarà l’última explotació de vaques de llet que queda al municipi. L’exposició ha volgut ser una recull de la memòria oral sobre aquest món i es divideix en dues parts importants, una on s’explica allò més relacionat amb les explotacions de vaquí (els veterinaris, els tractants de bestiar, l’alimentació de les vaques, la llet, les millores genètiques...); i per un altra banda es parlar de les granges més importants que han tingut vaques al Baix Ter. Hi ha representades en la mostra granges de Torroella de Montgrí i l'Estartit, però també dels pobles de Llabià, Fontanilles, Ullà i Gualta.

L’exposició està organitzada per l’Associació de Masos de Torroella i l’Estartit i l’Ajuntament de Torroella amb el suport del Museu de la Mediterrània i la Fundació Mascort i el patrocini de Llet Nostra.

Introducció de la exposició

Al finals del segle XIX comença a augmentar la demanda de llet líquida per al consum. La concepció social de la llet canvia i passa de ser un producte terapèutic a ser considerada un aliment de primera necessitat. Ho afavoreix decisivament el discurs a favor del consum de llet de metges i nutricionistes.

El creixement constant de Barcelona a principi del segle XX i l’augment del consum de llet, va provocar una demanda que calia satisfer. Les comarques més ramaderes, com l’Empordà, que s’havien dedicat a la cria de bestiar per a carn i treball, comencen a substituir les vaques del país per vaques de races lleteres i se n’importen massivament de Suïssa i Holanda.

Calia abastir la ciutat de llet líquida i les vaqueries urbanes de vaques lleteres. Aquesta serà una funció de la nostra pagesia al primer terç del segle XX. Però tot i els esforços pedagògics de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) per fomentar l’agricultura i la ramaderia amb cursos, conferències i concursos de bestiar arreu de Catalunya, la producció lletera a l’Empordà no es va acabar d’orientar correctament pel que fa al maneig i alimentació del bestiar i no es van consolidar aprofitaments industrials per donar sortida a la producció de llet.

Els anys cinquanta marquen un segon impuls a la producció lletera amb el creixement de la demanda de llet i productes lactis. La millora en les tècniques de conservació i transport de la llet , un bon suport tècnic i veterinari i les millores de les granges en les instal·lacions, la cria, l’alimentació i el benestar dels animals, aporten prosperitat a la nostra pagesia.

I fins avui, on les alternatives laborals, la globalització i els baixos preus han portat el sector lleter a gairebé la seva extinció al Baix Ter.
 

Les galetes (cookies) utilitzades serveixen per oferir-los un servei millor. Si accepta és que hi està d'acord. Més informació. Accepto