“El Fons Martínez-Solans. Francesc Gimeno, paisatgista del Montgrí”

Francesc GimenoEl Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, va inaugurar el dissabte 22 de novembre de 2014, un nou espai expositiu dedicat a la figura del gran artista català Francesc Gimeno sota la denominació: "Llegat Martínez-Solans. Francesc Gimeno, paisatgista del Montgrí". Aquest nou espai és possible gràcies a la donació del Sr. Francesc Izquierdo propietari del llegat del matrimoni Miquel Martínez i Pilar Solans. Aquest matrimoni fou veí del pintor a Barcelona i es convertiren en observadors privilegiats i confidents de l'artista en els seus darrers anys de la seva vida.

L'espai s'ha organitzat fruit de l'estudi del material procedent del llegat que ha portat a terme la seva comissaria, la historiadora de l'art i Doctora en Humanitats Mariona Seguranyes.

A través de les obres que ens arriben d'aquest llegat podrem copsar l'excepcional qualitat pictòrica de Francesc Gimeno, com és en especial la tela Retrat de Pilar Solans, o bé l'Autoretrat del pintor. A part, el llegat, inclou obres de Ramon Call, amic del pintor que l'acompanya en la seva primera estada a Torroella el 1887. També formen part del fons algunes de les millors fotografies que es conserven del pintor i també de fons documental de catàlegs d'exposicions de l'època.

Avui gràcies a la donació del Llegat Martínez-Solans, el Museu de la Mediterrània reivindica Francesc Gimeno com a paisatgista del Montgrí, s'explica detalladament la seva relació amb el territori i es dona a conèixer dades dels seus darrers anys de vida gràcies a la seva complicitat amb els seus veïns, el matrimoni Martínez Solans. L'espai a més, a través de suports digitals, mostra les obres més emblemàtiques elaborades per Gimeno a la zona del Montgrí, com Un poble empordanès (Torroella de Montgrí) (c. 1918. MNAC), Fornells (1917. Museu de Montserrat) o bé Aiguablava (c. 1917. Museo del Prado).

Una part de les obres d'aquest fons tan sols s'ha pogut veure en públic a l'exposició del 2007, Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí, (organitzada pel mateix Museu de la Mediterrània i el Museu d'Art de Girona el 2007 i comissariada per la historiadora de l'art Mariona Seguranyes) que ja reivindicava el Francesc Gimeno del Montgrí.

Gimeno definitivament serà homenatjat i reivindicat des de l'espai natural al que es va entregar en cos i ànima al llarg de la seva vida per copsar els seus paisatges, trossos de natura en estat pur.

En l'acte d'inauguració del dissabte hi haurà els parlaments del Sr. Francesc Izquierdo, donant del fons i de la comissaria de l'espai Francesc Gimeno, la historiadora de l'art i Doctora en Humanitats Mariona Seguranyes.

"El Fons Martínez-Solans. Francesc Gimeno, paisatgista del Montgrí"

El Fons Martínez-Solans. Francesc Gimeno, paisatgista del Montgrí és un espai on s'explica la biografia del pintor, s'exhibeix part del les obres de l'esmentat llegat i a través de suports digitals es mostren les obres més emblemàtiques elaborades per Gimeno a la zona del Montgrí.

De les obres que formen part del llegat Martínez Solans, destaquen per una banda els dibuixos i esbossos de Ramon Call, pintor, marxant d'art i íntim amic de Gimeno, amb qui va compartir l'estada a Madrid entre el 1884 i el 1887. Cal destacar especialment entre les obres de Ramon Call un delicat retrat de Caterina Massaguer, realitzat a l'aiguada.

Però la part més destacable del llegat són les obres de Francesc Gimeno que parlen del seu dia a dia a Sant Gervasi, com la petita tela Les Eixides, plena de llum. Però destaca per sobre de tot el retrat de Pilar Solans, al pati de la seva llar, amb un gran contrast de llum amb el blanc immaculat del seu vestit, plasmat amb pinzellades enèrgiques que contrasta amb la frondositat dels verds de les plantes que la rodegen. Rellevant és el retrat de Miquel Martínez, amb una gorra humil. El darrera del dibuix presenta un esbós d'un cavall.

gimeno3

I finalment destaca l'Autoretrat de Gimeno, que ens observa amb una mirada penetrant, lúcida, que ens travessa l'ànima, i que difícilment podrem oblidar. És el Gimeno místic, transcendental, aquell que cerca respostes en el més enllà, lluny de la vida quotidiana i trista, aquell que tan sols es sent plenament feliç quan entra en comunió al bell mig de la natura de l'Empordà, l'epicentre de tota la seva obra creativa.

Gràcies al llegat Martínez-Solans, Gimeno definitivament serà homenatjat i reivindicat des de Torroella de Montgrí, territori al que es va entregar en cos i ànima al llarg de la seva vida i on la seva obra es va transformar gràcies a la llum de l'espai natural del Montgrí.

Francesc Gimeno a l'Empordà

gimeno2

Francesc Gimeno (Tortosa 1858 - 1927 Barcelona) arriba per primer cop a Torroella de Montgrí el 1887, i tots els seus biògrafs, Joan Mates, Joan Cortes i Josep Pla coincideixen en afirmar que Ramon Call l'acompanya en aquest sojorn al Baix Empordà, i és qui li encarrega, juntament amb un seu cosí, una sèrie d'obres a canvi d'una pet

ita remuneració. Possiblement, si Gimeno no s'hagués deixat guiar pel seu amic Call, pintor i marxant d'art, no hauria entrat mai tan profundament ni tan íntimament en aquesta zona geogràfica de Torroella de Montgrí, que va marcar l'atmosfera de les seves teles, i la seva vida íntima, amb el flirteig amorós amb Caterina Massaguer, filla de la fonda on s'hostatjaven, can Martinet. Al llarg de la seva primera estada a Torroella de Montgrí, Francesc Gimeno s'enfronta al paisatge partint dels aprenentatges rebuts del seu mestre Carlos de Haes a Madrid, la pintura a l'aire lliure. A Torroella, Gimeno s'impregna de la llum de l'Empordà, que esdevindrà fonamental perquè la seva obra s'enriqueixi i prengui embranzida. Un cop casat amb Caterina Massaguer, el 1888, es trasllada amb la seva muller a Llançà, on efectua nous encàrrecs pictòrics amb la natura agresta d'aquell indret.

Tot seguit Gimeno s'instal•la a Barcelona i enceta uns anys molt durs dins la seva vida, que venen marcats per la feina de pintor de parets, pel naixement dels seus fills i per les anades i vingudes a Torroella de Montgrí, on viuen els seus sogres, que cuiden el seu fill gran, Martí. A partir del 1915, el pintor inicia una sèrie de viatges que el condueixen a descobrir plàsticament paisatges i li possibiliten retornar a Torroella de Montgrí preparat per pintar. L'Empordà en aquests anys esdevé alhora repòs de les seves campanyes pictòriques i espai de meditació i evolució plàstica. És quan emergeixen les seves composicions del les teulades de Torroella o les seves visions místiques de les cales de Begur.

El treball amb l'atmosfera i el paisatge de l'Empordà, intens de color per una llum translúcida, estarà sempre present en les seves obres posteriors, realitzades en d'altres indrets. Definitivament el paisatge empordanès va marcar la seva vida i la seva obra, i la seva evolució pictòrica no hagués estat la mateixa sense la seva arribada a Torroella el 1887.

...

Francesc Gimeno va estar sempre arrelat a Torroella de Montgrí on molta gent el valorava i l'estimava. Només d'aquesta manera s'entén que, poc després de morir, el poble li dediqués un carrer amb el seu nom al lloc on va transcórrer part de la seva vida i on es forjà com a persona i com a pintor, l'antiga fonda Martinet. Avui, amb al llegat Martínez-Solans, el Museu de la Mediterrània podrà disposar, virutalment, de l'Àmbit Francesc Gimeno, on s'explicarà la biografia del pintor, el lligam amb el territori del Montgrí i s'exhibirà part de les obres de l'esmentat Llegat.

Gimeno definitivament serà homenatjat i reivindicat des de l'espai natural al que es va entregar en cos i ànima al llarg de la seva vida per copsar els seus paisatges, trossos de Natura en estat pur.

L'arribada de Francesc Gimeno (1858-1927) a Torroella de Montgrí el 1887 està documentada tant per Josep Pla, com pels altres biògrafs del pintor, com Josep Cortes o bé Joan Mates. En aqu

ella llarga estada a Torroella de Montgrí, Gimeno realitza les primeres teles d'aquesta població; s'enfrontarà amb el seu paisatge partint dels aprenentatges rebuts al costat del seu mestre Carlos de Haes, que va convidar els seus alumnes a l'encarament directe amb la natura que els envoltava, plantant els cavallets a l'aire lliure per prendre apunts del natural.

Però no podem afirmar que aquesta estada a Torroella fos el primer cop que el pintor posés els peus al Baix Empordà, sinó que hem de detallar una primera estada, en concret a Begur, el 1884, el mateix any que iniciarà el seu viatge a Madrid, on s'estarà uns tres anys, aproximadament. Aquesta primera parada al Baix Empordà, la tenim documentada per una peça que va catalogar Jordi A. Carbonell, un retrat d'un personatge desconegut sobre un fons obscur, darrere del qual apareixia la inscripció "Begur 1884".

De fet, de la vida de Francesc Gimeno, se'n desconeixen molts aspectes, ja que les fonts que n'han parlat han estat gairebé sempre indirectes, i ell no va aconseguir un cert reconeixement fins ben entrada la seva vellesa, i tan sols un cercle molt íntim el va ajudar i li va donar suport. A part de Carlos de Haes, hem de considerar els seus mestres inicials, el pintor decorador Marià Gendre i el també pintor decorador Manel Marqués, els quals, primer un, després l'altre, a la seva ciutat de naixença, van iniciar un Gimeno jove, ple de ganes d'aprendre, que va esdevenir testimoni i participant de les tertúlies que es succeïen darrere del taller de Marquès, on prenien part, entre d'altres, Francesc de Paula Bedós i el doctor Jaume Ferran, l'inventor del vaccí anticolèric, i probablement el responsable que Gimeno s'iniciés en les lectures de l'obra de Camille Flammarion. Per tant, quan el pintor tortosí arriba a Torroella de Montgrí, per una banda, tècnicament està predisposat a sortir a l'exterior per prendre apunts a l'aire lliure i, per l'altra, té un interès per observar detingudament els fenòmens de la naturalesa.

Al llarg d'aquells mesos a Torroella, podríem dir que Gimeno porta a terme una doble producció; una primera que es caracteritza per unes teles de grans dimensions, obres de dins de taller, i més convencionals, produïdes sens dubte per agradar a una clientela, que es corresponia als encàrrecs de Ramon Call. Molt possiblement, per realitzar aquests olis partia d'alguns dibuixos presos del natural, i també de fotografies, encara existents a l'arxiu familiar. Per altra banda, efectua peces, en general de dimensions molt més petites, perquè van estar elaborades íntegrament a l'aire lliure, aplicant el que va aprendre del seu mestre Carlos de Haes, i sense el condicionant que aquella obra s'havia de convertir en una peça d'encàrrec. De fet, estem davant dels primers quadres on el pintor tortosí treballa sense restriccions, i es deixa guiar tan sols per la llum de l'Empordà i com aquesta impacta en els murs de les cases, com és el cas de la petita tela on el motiu central és la torre de les Bruixes, que plasmarà en diverses ocasions. A la primera peça, al costat de la torre de les Bruixes, ens queda ben traçada la muntanya del Montgrí, dibuixada en tons grisosos i terra, amb el castell a dalt coronant-la; és violent el contrast entre ombra i zona assolellada. En la segona versió, pren un altre punt de vista de l'esmentada edificació medieval i, al fons del carrer del mig, emergeix la figura de l'església de la població; un cop més el contrast entre zona de llum i ombra és violent, i evidencia que aquests olis han estat treballats a l'aire lliure, captant la llum de l'Empordà, amb aquest cel turquesa, que els allunya estèticament dels seus quadres de gran format.

No ens és gens difícil d'imaginar l'artista pintant amb el seu cavallet pels carrers de Torroella, acompanyat pel seu amic, i en certa manera benefactor, Ramon Call. De fet és Pla qui ens esmenta que Gimeno, en aquella estada, va estar treballant en una gran tela que li va portar diversos mesos de feina, per encàrrec del mateix Call, i que aquesta va ser venuda posteriorment a un museu de Veneçuela, Caracas; però el cert és que no s'ha sabut mai més res d'aquesta gran obra de Gimeno.

Una de les peces que va pintar en aquesta estada per la zona de Torroella de Montgrí és Carrer de poble, del 1888, de la qual no hem pogut identificar la localitat amb tota seguretat, però sens dubte es tracta d'una petita vila del Baix Empordà, propera a Torroella de Montgrí, possiblement Begur. De nou en aquesta obra, detectem la preocupació del pintor per captar la llum amb tota la seva esplendor, amb aquest tros de cel ras color blau turquesa, i és visible el contrast de llum i ombra a cada costat del carrer, a la façana de les cases. En un primer pla veiem una dona, una pagesa, traginant un cabàs; i és que a Gimeno també li interessa representar el paisatge humà d'allà on es troba; en aquest cas pintarà diverses figures de pagesos, amb les seves espardenyes de betes i les eines pròpies de la seva feina, com és el cas de Pagès de l'Empordà.

Aquells dies a Torroella, tal com hem esmentat, van ser ben profitosos per al nostre artista sentimentalment, ja que en aquells set mesos va conèixer i festejar amb Caterina Massaguer, la filla gran de la fonda Martinet on s'hostatjava ell amb els seus companys de viatge. Es va casar el 29 d'abril de l'any 1888, i va tenir com a testimoni el seu amic Ramon Call; així, aquelles jornades pictòriques al Baix Empordà van canviar en bona part la vida de Francesc Gimeno per sempre, allunyant-lo definitivament de la seva terra originària, Tortosa, per abocar-se plenament entre l'Empordà, on viuen els seus sogres, i Barcelona, on lluitarà dia a dia per poder-se dedicar plenament a la seva pintura, sense cap mena d'obstacle que condicioni la seva trajectòria artística.

Un cop casats, ell i la seva recent muller, Caterina Massaguer, marxaran de Torroella de Montgrí i es dirigiran a Llançà, on pintarà un conjunt de teles de grans dimensions, de temàtica marinera, per encàrrec d'un antic company, Enric Ventosa, amb qui anys abans, juntament amb Ramon Call, havien muntat una acadèmia de dibuix artístic, sense aconseguir l'èxit esperat. D'aquells dies a Llançà no tenim fonts directes ni indirectes que ens ofereixin més dades o pistes, però el que sí coneixem és una part de les obres que hi va produir. La majoria són teles de grans dimensions, cosa que ens suggereix que de nou ens trobem davant d'olis d'encàrrec, en concret de la comanda que li havia passat el seu company Ventosa i, com a tals, Gimeno no es va permetre grans llicències amb el joc de la llum, com havíem vist amb les teles de petites dimensions de Torroella de Montgrí. Es coneixen diverses versions de la Roca grossa, que estan en línia amb les marines del seu mestre Carlos de Haes, on hi ha una llum grisosa, amb un petit tros de cel turquesa. Un altre d'aquests quadres de grans dimensions de la costa de l'Alt Empordà és Marina, on l'artista, a través del seu pinzell, captarà les diferents tonalitats blavoses i grisoses del cel núvol de l'Empordà, gràcies a l'atmosfera especial d'aquest territori. A l'horitzó de la petita cala rocosa, es veu un petit veler, proper a la costa de Colera i Portbou. Gimeno, per realitzar aquestes obres, va arribar a unes platges i petites cales, de difícil accés, amb la qual cosa deduïm que el nostre pintor realitzava una exploració prèvia del territori, per escollir el tros de natura que pintaria. Ens imaginem que aquest sondeig de la zona era una manera de fer-se seu l'indret, de respirar-lo i conèixer-lo. De fet és Rafael Benet quin ens confirma el coneixement extens de Gimeno de la zona dels rodals de Llançà: "Fou quan pintà el paisatge de Port de la Selva i Sant Pere de Rodes: quan féu la primera marina de la Costa Brava".

Un cop finalitzada aquesta campanya, Gimeno retorna a Barcelona, on tindrà lloc el naixement del seu fill primogènit Martí, que viurà fins als 14 anys amb els seus avis a Torroella de Montgrí, perquè el matrimoni en aquells moments comença a tenir problemes econòmics. En aquests anys Gimeno rebutjarà una sèrie d'encàrrecs, entre ells el del marquès Robert i els dels comtes de Peralada, i optarà, com a modus vivendi, per oferir els seus serveis de pintor de brotxa grossa a diferents tallers de decoració de Barcelona, entre ells, sobretot, el de Pere Ferrer, en el qual ell elaborarà les tasques més delicades.

Aquesta etapa, l'hem de considerar com la primera presa de contacte del pintor amb el territori de l'Empordà, un paisatge al qual sempre es trobarà lligat, i on practicarà les lliçons apreses al costat de Carlos de Haes; però a la seva pintura encara li queda una transformació més intensa, que arrencarà amb els primers retrats dels seus fills i els paisatges dels voltants de Barcelona.

 

Nous paisatges i retorn a Torroella de Montgrí i a l'Empordà

El 1915, uns fets van desencadenar que el nostre artista pogués dedicar-se durant un llarg temps a la pintura, i inicià una sèrie de viatges que el conduiren a descobrir paisatges i li possibilitaren retornar a Torroella de Montgrí preparat per realitzar grans teles que finalment esdevindrien les seves grans teles. El pintor Ignasi Mallol i el crític Romà Jori, amb el suport del galerista Josep Dalmau, li van organitzar una exposició retrospectiva i reivindicativa del seu art, que va tenir lloc entre el 15 i el 30 de maig d'aquell any. El 20 de maig Xènius (Eugeni d'Ors) publica una glossa a la Veu de Catalunya amb la finalitat de fer conèixer i defensar la figura de Francesc Gimeno, malgrat que, com esmenta el mateix Rafael Benet, "Xènius, tot i les reserves, diu la seva admiració per l'art dens i intens de Gimeno..". Aquestes reserves de les quals ens parla Benet, les ressalta Francesc Miralles en la seva monografia dedicada a l'artista, i interpreta la citada exposició i homenatge a Gimeno com una iniciativa pròpiament dels seus amics, el pintor Ignasi Mallol i el periodista Romà Jori, i explica que en certa manera Dalmau sense desitjar-ho realment es va veure involucrat en l'organització d'aquesta mostra, sense ésser conscient plenament de la importància de l'obra de Gimeno. Creiem que aquesta interpretació dels fets té bona part de raó, perquè la vida de Gimeno, després d'aquesta exposició a les galeries Dalmau i els actes en homenatge seu, que es van completar amb un sopar d'honor a l'hotel Royal de Barcelona, no va canviar radicalment. A més, Mates ens explica que malgrat tots els esforços, l'exposició va tenir un escàs èxit de vendes. Però aquesta mostra li va servir a Gimeno per retrobar-se amb el doctor Francesc de Paula Bedós i Artal, company de tertúlies a Tortosa, que esdevindrà un puntal importantíssim a partir d'ara per a la seva vida pictòrica. El doctor Bedós va aglutinar al voltant seu una sèrie de protectors que van ajudar Gimeno a deixar la seva feina de pintor gimeno4de parets, per dedicar-se a allò que més li agradava, pintar el paisatge a l'aire lliure; i gràcies a aquest suport inicia una sèrie de campanyes per tot Catalunya, entre elles la de l'Empordà, per descobrir paisatges, en el moment en què la seva pintura havia madurat, realitzant els retrats dels seus fills i treballant els paisatges del voltant de casa seva, Sant Gervasi, i Vallcarca. Ara el seu pensament està orientat a l'observació de la naturalesa, que esdevindrà reflex de l'existència d'un ésser suprem, i atraparà els seus colors d'aquests nous paisatges, amb tota la seva magnificència, amb l'esperança d'assolir un bocí d'eternitat.

 

Entre els anys 1915 i 1916, cal situar una sèrie de teles que Gimeno treballarà quan es trobi instal·lat a Torroella de Montgrí. Cal tenir en compte que a partir d'aquests moments, Torroella esdevindrà el punt on es dirigirà per fer parada i fonda de les seves sortides pictòriques. En una d'aquestes parades cal datar un conjunt d'obres de l'església i el castell de Bellcaire d'Empordà. Aquesta obra és d'execució ràpida, però amb aquests traços impulsius i precisos ens transmet tota la riquesa cromàtica de la llum empordanesa.

 

A la tardor següent cal datar una primera estada del pintor Gimeno a Begur, per la invitació de l'exposició de Begur, del setembre de 1917, en què s'esmenta que l'artista s'hi troba des de la tardor anterior: "...cenyit a trets per lo més aspre, a voltes per lo més dolç i rialler de la costa catalana, hi arribà al comens de la tardor passada, en romiatje d'art, un artista pintor que s'ha guanyat lloc preminent entre els primers de la present època: En Francesc Gimeno. Tan l'enamoraven les visions superbes de aquestes costes, que ha volgut tornar-les a veure aquest istiu....". Per aquest mateix text, cal distingir dues estades de Gimeno en aquesta població, una primera a la tardor d'aquest 1916, una posterior l'estiu del 1917. De la permanència de la tardor del 1916, en tenim notícia per la correspondència que manté l'artista amb la seva família, per informar-la puntualment de tots els seus avenços pictòrics, a partir de la qual podem deduir diversos detalls d'aquest sojorn: "Yo tengo empezadas dos telas, marinas, con rocas por el estilo de algunas que hice en Llansà. Hay por estas costas de Bagur puntos de vista de una poesía encantadora. Las playas de Fornells, Satuna, y Sarriera son encantadoras y dulces, quietas, pero estan un poco lejos y como he empezado una tela por la mañana en Satuna y otra por la tarde des de las montañas de Bagur, que miran al mar es algo pesado pues he de hacer un viaje por la mañana y otro por la tarde que cuando llego a la noche no me quedan ganas mas que de descansar."22. Per les dades que aquí dóna Gimeno, en primer lloc, la comparació que fa de les marines que està portant a terme amb les de Llançà, hem de deduir que aquesta carta correspon a la tardor del 1916, data del primer sojorn a Begur. Per aquesta carta hem pogut concloure que en aquesta tardor del 1916 s'està a casa del seu amic i familiar Narcís Duran, perquè en el mateix paper hi ha quatre ratlles de Narcís i quatre ratlles de la seva muller, Anna, dirigides a l'esposa del pintor, que és la seva cosina Caterina: "Te repito no pases cuidado de tu esposo que le servimos como si fuera en tu propia casa".

Gimeno es va enamorant lentament de la naturalesa que l'envolta, fins al punt que es planteja traslladar-se amb tota la seva família a aquest petit poble. Ho sabem per la correspondència entre Martí fill i Francesc pare. El fill expressa la seva opinió respecte al plantejament del seu pare en una missiva enviada des de Buenos Aires el 30 de desembre del mateix any: "[...] por nuestra parte beriamos com sumo placer el que fuera factible el poderse cumplir el anelo de Vds de poder ir a vivir a Bagur aunque comprendemos las dificultades que llevan aparejadas". Per la mateixa carta sabem que Gimeno havia tingut problemes de salut, malgrat que ja es trobava millor, i s'esmenten els seus viatges per Girona i Torroella: "Desearíamos saber [...] en si las condiciones que pinta por ese señor le son de buena utilidad financiera [...] y también de estas regias visitas a Gerona, Bagur, Torroella etc, etc, que supongo abran sido bien aprovechadas y fecundas en labor dada, la faculta de tenacidad y trabajador incansable". Aquesta dada de l'estada de Gimeno a Torroella al llarg d'aquest 1916 ens reforça la hipòtesi que les peces de Bellcaire d'Empordà i Torre de Déu van ser pintades en aquest moment.

gimeno5En la primera estada a Begur, una de les teles que executa és Sa Tuna, datada del 1916, una delicada composició, el paisatge de la qual es va formulant a mida que les taques de color es van sumant unes al costat de les altres.

El 18 de juny de 1917 trobem Gimeno a Barcelona, on inaugura una exposició individual a la Sala Goya. Es mostren teles dels voltants de Barcelona i del Baix Empordà, de la seva estada a Torroella i Begur.

No sabem si el mite del seu personatge es va desenvolupar aquí, però sens dubte un retrat de la seva personalitat com aquest va ajudar molt que a Barcelona, a l'hora de jutjar les seves teles, no només es considerés la seva pintura, sinó que es parlés molts cops de la seva actitud i de la seva manera de viure, de la seva mala sort, el seu mal destí, i s'oblidés malauradament la bellesa d'unes composicions, que bona part de la societat barcelonina no podia entendre o acceptar, perquè estaven acostumats als refinaments dels quadres d'un Ramon Casas, o bé d'un Santiago Rusiñol, molts cops allunyats dels patiments humans. L'univers de Gimeno d'aquests anys és el de la natura en estat pur, que retroba aquells dies a Fornells i Begur, i a la qual retornarà, però aquest cop per aïllar-s'hi conscientment; i fruit d'aquells llargs silencis, d'aquelles llargues hores d'observació i treball constant, sense atur, sorgiran bona part de les seves millors teles, les seves millors obres.

Josep Pla serà l'altra font, que en primera persona va viure aquells dies de Gimeno a Begur, i ens ho relatarà anys més tard a l'Homenot, que dedicarà al seu iniciador en el paisatge empordanès, perquè en el fons Pla redescobrirà el paisatge de la seva naixença a través de les teles del vell Gimeno, que exposarà a Begur gràcies a la col·laboració del mateix Pla i Joan Baptista Coromina.

L'entrega del nostre artista envers la pintura i la natura li passarà factura pel que fa a la salut i, tal com ens expliquen Mates i Pla, una ambulància se l'ha d'endur de Fornells, a causa d'un còlic nefrític.

Després de la seva recuperació a Barcelona, la Sala Parés li dedica una exhibició juntament amb Modest Teixidor, on finalment exposa les teles que havia pintat l'estiu anterior a Begur, sense que tingui una gran repercussió a la premsa de l'època.

Per la publicació Emporion del mes de març 1918, tenim notícia que Gimeno retorna a Torroella de Montgrí per pintar i treballar, i justament serà en aquells dies que produirà les seves grans obres, per les quals serà recordat dins la història de l'art català; ens referim a Un poble empordanès, c.1918 i Dia de mercat de Torroella c.1918. Un poble empordanès està realitzada des de les golfes de la seva llar a Torroella de Montgrí, la Fonda Massaguer, i porta a terme un contrapicat, que ja havia treballat en diverses de les seves marines de la costa de Begur, on es veu la panoràmica de teulats de Torroella de Montgrí amb l'església del poble al mig i al fons l'orgullosa muntanya del Montgrí, amb el castell coronant-la, sota un cel blau turquesa, d'atmosfera neta, típica d'un matí a l'Empordà. En certa manera aquesta obra és un homenatge a aquell poble, al qual va arribar un dia del 1887, i on la seva paleta lentament va anar enriquint-se de milers de matisos de colors, gràcies a les classes del seu mestre Carlos de Haes, i a la seva insistència per explorar una natura que ja es sentia part del seu nucli íntim; un entorn natural i humà on havien crescut els seus fills. Gimeno havia arribat a la plenitud de la seva obra plàstica; ara més que mai la seva pintura restava emmaridada per sempre amb el cel i la llum de l'Empordà. L'experiència de tractar amb aquell paisatge, que ja era el seu paisatggimeno6e, li servirà plenament de guia quan s'apropi a d'altres entorns naturals i suburbans, com és el cas de Sabadell; la riquesa absorbida en els seus pigments i el tractament innovador de la llum restaran de manera permanent en tota l'obra posterior que realitzi. Un poble empordanès va ser exhibida a l'Exposició d'Art celebrada al Palau de Belles Arts, entre el 10 d'abril i el 30 de maig del 1918, i va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona per subscripció popular, en la qual molts torroellencs hi van col·laborar.

Si Un poble empordanès és un homenatge al paisatge de l'Empordà, Dia de mercat a Torroella representa un reconeixement als habitants d'aquell petit indret del Baix Empordà, que sempre havien estat presents, difuminats en petites barques a les seves teles de les cales de Begur, o bé en els carrers representats dels pobles del Baix Empordà, com Carrer de poble. Veient aquesta obra, podem experimentar la fred d'un dia a primera hora d'hivern, amb les xemeneies fumejant per combatre la glaçó, i de nou aquells teulats, bells, des d'on tant li agradava observar el paisatge; definitivament, els teulats esdevenen els penya-segats des d'on ens mostrava les seves cales del Montgrí, i ell, Gimeno, és l'observador que plasma l'espectacle de la naturalesa paisatgística i la naturalesa humana, manifestada per aquestes desenes de persones transitant, carregades amb queviures, i els carros i el bestiar, tots caminant envers aquell mercat ple de vida de Torroella de Montgrí.

Una nova vista d'aquests meravellosos teulats és la peça que porta per nom Teulades c.1918, que intuïm com un estudi precedent d'Un poble empordanès, que de nou respon a aquest esperit de Gimeno d'observar l'univers des d'un punt de vista alt, tal com farà El caminant enfront el mar de boira, 1818, de Gaspar David Friedrich. El concepte de la pintura de Gimeno és romàntic, parteix d'una mirada envers l'univers, però obviant l'observador dins la mateixa tela; la seva pròpia figura serà analitzada i mostrada en els seus nombrosos autoretrats, que esdevenen una introspecció de la naturalesa humana, i aquesta anàlisi, a cops crua i puixant de si mateix, l'executarà de manera automàtica sense aturador. Cal recordar que Gimeno és un dels artistes que més quantitat d'autoretrats ha realitzat dins la pintura catalana i europea.

gimeno7D'aquests anys, cal datar aquesta petita nota del Portal de Santa Caterina a vessar de llum i color, amb aquest cel blau intens empordanès, on és destacable el contrast entre llum i ombra. Una altra d'aquestes obres creades en una d'aquestes anades i vingudes és aquest Paisatge, que és una vista general de les muntanyes del Montgrí, amb l'Estartit i les illes Medes al fons, i la platja de Pals al mig. Una composició que no descartem que acabés al taller, a partir d'un dels seus dibuixos, i en la qual té més rellevància el fons del quadre que el que es veu a primera línia.

Aquestes teles representen la seva recerca personal d'una naturalesa sagrada, la qual, en els seus textos, es presenta com a fruit d'una mà divina, i l'artista és aquell destinat a identificar-s'hi plenament, per poder captar a través de la seva obra l'ànima d'un Déu. Aquestes idees, Gimeno les expressa de manera desordenada en els seus nombrosos manuscrits, destinats a descriure el seu concepte d'art, de naturalesa i àmbit diví. D'aquí que el treball amb el paisatge empordanès esdevingui tan revelador i important en tot el conjunt de la seva plàstica.

El Francesc Gimeno del color

A partir de finals dels anys deu, la vida de Gimeno ve marcada per una sèrie de problemes de salut que l'obliguen a fer parèntesis en les seves llargues jornades pictòriques. Sabem per una carta39 que li va enviar Jacinto Torres i Reyató, el 7 de setembre de 1919 des de Calella de Palafrugell, que el pintor havia passat per un nou contratemps de salut, i que ja es trobava més recuperat a la seva llar de Sant Gervasi.

A finals dels deu i principi dels vint, i quan la seva salut li ho permet, Gimeno es trasllada a Sabadell, a casa del doctor Francesc de Paula Bedós, aquell seu antic company de les tertúlies del taller de Manel Marqués a Tortosa, on ell s'iniciava en la pintura i en la decoració mural. A Sabadell, Bedós cohesiona tot un cercle de gent que ajuda el pintor i li dóna suport, adquirint-li obra, cosa que li permet seguir pintant i oblidar-se definitivament del seu ofici de decorador. Però Gimeno no deixarà de banda Torroella, ja que aquests anys es trobarà amb intermitències entre Sant Gervasi, Sabadell i Torroella, i en alguns moments, la publicació local Emporion es farà ressò del pas de l'artista pel seu poble, com és el cas del 25 d'agost de 1922. Les composicions que desenvoluparà ara seran enormement riques de color; la pinzellada cada vegada serà més solta, i s'hi conté una modernitat pròpia d'un Vincent Van Gogh, que la societat catalana, en bona part, seguirà sense voler comprendre; i hem de creure que aquella metamorfosi de la seva obra, que ja és un fet, és responsabilitat en bona part del treball amb l'atmosfera i el paisatge de l'Empordà, intens de color per una llum translúcida, que el va conduir a un enardiment amb aquesta natura, fruit de la qual van resultar bona part de les seves millors obres.

gimeno8D'aquests anys destaquem el Retrat de Pilar Solans, veïna de l'artista del carrer de la Noguera40 , deliciós pel tractament dels blancs del qual es despren tota la llum de la composició. També realitzarà nombroses notes de jardins i eixides del voltant del seu carrer, com és el cas de la peça, Balcons. És en aquests anys quan Gimeno serà fotografiat al seu terrat del carrer de la Noguera per Miquel Martínez, marit de Pilar Solans, en concret el 14 de desembre de 1926, una fotografia que ja forma part del propi mite de l'artista.

D'aquests darrers viatges a Torroella de Montgrí, en tenim testimoni per teles com la Cuina de can Serenó, o bé la coneguda el Portal de Santa Caterina, c 1920, una composició on el paisatge del fons es difumina en taques de colors, i on de nou la importància la tenen aquests blancs perla de primer pla. Justament al Saló de Tardor del 1926 de la Sala Parés, Gimeno va participar-hi amb un oli que portava el mateix nom, Portal de Santa Caterina (Torroella de Montgrí), tot i que desconeixem si es tractava de la mateixa obra o bé va presentar una altra tela de la mateixa temàtica.

Francesc Gimeno, un artista que mai va voler renunciar a la realitat, al final de la seva vida va fregar l'abstracció, per una evolució coherent de la seva pintura; i molts dels seus coetanis no van entendre ni la primera etapa de la seva plàstica, directa, sincera, sense concessions a la frivolitat, quan realitzava els seus primers quadres de Torroella, fruit del contacte directe amb la llum d'aquell paisatge, tan directa i clara com el mateix artista, i quan plasmava els retrats de la seva família, per passar a una maduració del tractament de la llum i el color del paisatge de Torroella i de les cales del Montgrí, que definitivament el van captivar; i ell s'hi va entregar amb tota la seva ànima, oferint-nos bona part de les seves millors teles, per arribar finalment a unes composicions aparentment sense forma, que esdevenen una suma de taques de pigments, que hom podria estar temptat de dir que són tan desordenades com els escrits que portarà a terme compulsivament, com una necessitat per aclarir les seves idees; però quan valorem tota l'evolució del seu trajecte artístic, ens adonem fins a quin punt Francesc Gimeno assolia una abstracció que, als seus ulls, es tractava senzillament de natura en estat pur.

 

Les galetes (cookies) utilitzades serveixen per oferir-los un servei millor. Si accepta és que hi està d'acord. Més informació. Accepto